Entre la jardineria del Mossèn Costa i Llobera destaquen exemplars d'àloe (Àloe ferox) i dents de cocodril (Àloe brevifolia) sud-africans, Cylindropuntia rosea mexicanes, aizoáceas africanes, exemplars de Xanthorrhoea australians, Euphorbia resinifera del Marroc, Cereus jamacaru brasilers, de grandària gran, o els cactus barril, com els Ferocactus glaucescens de l'estat mexicà de Querétaro, entre altres.

Els jardins ofereixen una col·lecció àmplia de cactus del gènere Echinopsis, com els Echinopsis santiaguensis, que són oriünds de Sud-amèrica (l'Argentina, Xile, l'Equador, Bolívia, el Brasil, l'Uruguai i Paraguai). Creixen en terrenys arenosos i de graves, i destaquen per la grandària i la bellesa de les seves flors. Poden presentar una forma arbòria o de globus i tenen un tub floral especialment alt.

També destaquen els exemplars del gènere Echinocactus. Són cactus mexicans i del sud dels Estats Units, que posseeixen una espècie de llana en la part superior del cos. És en aquest punt on neixen les flors, amb una coloració molt cridanera que va del groc al rosa porpra. El seu nom evoca etimològicament als eriçons de mar (echi-nus).

Els Echinopsis no són l’únic cactus que adopta el nom en relació amb la seva forma. Als jardins també hi trobem exemplars d’Astrophytum miryostigma, que deuen el nom a la seva forma estrellada, des d’on irradia flors grogues de gran bellesa.

Al Costa i Llobera hi ha una representació extensa dels Ferocactus, coneguts popularment com cactus de barril. Provenen dels deserts de Califòrnia i de la Baixa Califòrnia, Arizona, el sud de Nevada i Mèxic. Són cactus que adquireixen la forma d’una bóta de vi en la seva etapa adulta.

Un altre tipus de plantes presents als jardins són les Mammillaria. Es tracta d’un dels gèneres més estesos, amb més de 350 espècies reconegudes. Són cactus que creixen en forma de tubercles. Al seu interior emmagatzemem el líquid necessari per sobreviure. Aquestes plantes poden tenir forma cònica, cilíndrica, piramidal o rodona. Les Mammillaria es troben a Mèxic, al sud dels Estats Units i al Carib.

Entre les suculentes més grans del Mossèn Costa i Llobera hi trobem exemplars adults de més de cinc metres d’alçària. Ben junts, arriben a generar un petit bosc. Es tracta d’unes plantes cactiformes del gènere Euphorbia. Podem contemplar exemplars d’Euphorbia en zones tropicals i subtropicals de l’Àfrica o Madagascar.

Més propers geogràficament, però no per això menys exòtics, hi ha els exemplars de drago (Dracaena draco), d’atzavara (Agave americana) o també de figues de moro o figues de pala (Opuntia ficus-indica). Un drago del Mossèn Costa i Llobera procedeix d’un jardí particular d’un veïnat de Barcelona, que el va donar a la ciutat.

Les atzavares són originàries de Mèxic i s’han adaptat perfectament al clima mediterrani fins a integrar-se com a part del paisatge dels marges. Les figues de moro creixen espontàniament a tot el litoral mediterrani, però també en podem trobar a Mèxic, el Perú o l’Argentina, que, de fet, són els seus països d’origen.

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera ofereixen també una àmplia varietat d’arbres propis del clima mediterrani, com ara garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea) i arbusts, com ara ficus (Ficus sp), arbres ampolla (Brachychiton populneus), roures australians (Grevillea robusta) i potes de vaca (Bauhinia grandiflora).

S’hi poden trobar fins a 12 espècies diferents de palmeres, com la Phoenix dactylifera, la palmera datilera, de la família de les arecàcies i oriünda d’Aràbia i el Nord d’Àfrica, o també hi ha exemplars de Phoenix canariensis, Washingtonia filifera i Washingtonia robusta. A més, contenen l’única espècie de palmera autòctona d’Europa, el margalló Chamaerops humilis.